Fa temps em vaig apuntar als tallers de l’Anna. No sé massa bé el perquè, o si, la meva companya de feina, que em patia el que no està escrit, em va dir… conec a una psicòloga molt bona… si vols anar…🙃 i atès el meu run run diari i pensant que ja n’hi ha prou de carregar als companys… era el moment de posar ordre a la vida i caminar i… i cap allà hi vaig anar.
En un començament no sabia massa bé si el resultat era l’esperat, ja que el relaxament dels meus pensaments i activitats requerien, per a mi, ser resolts tot seguit i això no ho vaig trobar. Però alguna cosa feia que hi tornés. Jo que sóc racional en extrem… i poc creient, pensava, «déu meu… on m’he posat «i entonava una pregària, pròpia dels agnòstics «què collons faig aquí».
El fet és que, el mateix dia que enterrava a la mare, tenia visita i el primer que vaig respondre a la pregunta de l’Anna: com estàs? Com vens?, va ser, bé, acabo de dir que incinerin la mare… sense comentaris. A partir d’aquí, les sessions van seguir i es va establir una relació de: el que em diguis, jo faig.
Les seves sessions, no entenc massa bé el perquè, com he dit jo sóc tremendament racional i les entenc poc, sempre em deixen en un estat ingràvid de conciliació amb el món i amb mi. I, em deixo portar o guiar, digueu-ho com vulgueu.
Aquest dissabte consistia a anar a visitar el seu astròleg. Sense comentaris. Ni vam aconseguir contactar, ni tan sols el vàrem localitzar. El dia es presentava prometedor i ho va ser. Per començar vaig quedar que em passava recollir en Xavier, una de les persones encantadores del grup. El viatge va ser bonic i relaxant. Com a bons «racionals» vàrem ser els primers a arribar al punt on havíem quedat. Al poc, va arribar la Joana, a qui ningú esperava perquè tenia compromís familiar, però els astres, o l’univers, van fer que aparegués… 😬
Poc després en Ramon i, arribat aquest punt, fent honor al caràcter mediterrani, vam decidir esperar fent un cafè 😬. Ja asseguts, van arribar les Annes (la psicòloga i la peque, com li diu en Ramon) Les noies de Gavà city, van trigar una mica a arribar- 😊, embussos de trànsit… Per sort ens vam trobar tots i vàrem intentar trobar el superastròleg.
Bé, vàrem acabar a l’ermita de sant Medi i va ser espectacular. Només ho descriuré amb la paraula «màgia» una passada. Sota la soca d’una carrasca vàrem dinar i passar la tarda. El lilah, les Runes i el Tarot van ser els nostres companys. Per a mi va ser un dia de descobriment excepcional, una passada-. Els acompanyants uns cracs i l’Anna…
No trobo paraules per a descriure-ho, potser més endavant, a l’altra us dic. 😊